La nit m’envolta,
un somni m’ha desvetllat.
Para la orella, escolta,
sents com xiuxiueja la ciutat?
Sóc aquí pensant en tu,
no fa gaire que has marxat.
Encara em confortes com ningú,
sent aquí, al meu costat.
El teu record em mena,
m’il·lusiona, em mou.
Em sento com una nena,
que ja en sap un pou.
Teníem tant et comú,
que no paràvem de xerrar.
Aquelles tardes amb tu,
ens duien fins l’hora de sopar.
Els dies de festa,
érem assegudetes de costat.
Ni una tempesta
ens hagués separat.
Bata i cafè amb llet,
rumiant un cruci.
En un instant quedava fet,
doncs tenies lèxic i molt
d’ofici!
Una maneta et buscava,
quan no hi havia ningú.
Gran confort em donava,
trobar-te a tu.
Dono gràcies pels contes,
els jocs, les crestetes
I un reguitzell de coses,
tant o millor que aquestes!
El matí ja arribat,
el Sol m’acarona.
Això no s’ha acabat,
sempre ens quedarà Barcelona.
Barcelona, 10 d’agost de 2013
A Leonor Sala i Tous,
Ninón, la nineta dels meus ulls.
